Tres mesos després de l’inici de la crisi diplomàtica entre Algèria i Espanya, avui el país magribí va aplicar la primera mesura econòmica de represàlia en congelar les operacions bancàries per a comerç exterior, encara que els contractes vigents de gas semblen fora de perill. Les relacions entre tots dos països s’han reduït al mínim, des que ahir Alger suspengués el Tractat d’Amistat per l'”injustificable” gir de Madrid cap al Sàhara Occidental, i les perspectives comercials encaren des d’aquest dijous un futur incert, també per a gas.

Experts algerians consultats per Efe coincideixen que, encara que la suspensió de futures operacions afecta tots els productes -inclòs el gas-, no aplica als contractes gasístics en ser acords de llarga durada i de compliment obligat.

El Ministeri de Finances algerià no ha detallat l?aplicació pràctica d?aquesta mesura, anunciada per l?Associació Professional de Bancs i Establiments Financers (ABEF), que ho va notificar avui als bancs nacionals.

La Comissió Europea va considerar “extremadament preocupant” la postura del país nord-africà i va instar a revertir la decisió.

CRISI POLÍTICA I ECONÒMICA

Algèria va retirar el seu ambaixador el 19 de març passat, poc després que transcendís el canvi de postura d’Espanya que, allunyant-se del consens internacional sobre el referèndum d’autodeterminació per al Sàhara Occidental, va recolzar la proposta marroquina d’una autonomia dins de les fronteres de Marroc.

El distanciament ha estat latent des d’aleshores fins que ahir el president espanyol Pedro Sánchez va tornar a reiterar el suport a la iniciativa marroquina, i immediatament Alger va fer un pas més en suspendre el Tractat d’Amistat, Bona Veïnatge i Cooperació, que des de fa dues dècades regeix les relacions entre tots dos països, també l’econòmica.

Espanya va ser el 2021 el tercer client d’Algèria, darrere d’Itàlia i França, i el país magribí, fins aquest any el principal proveïdor de gas a Espanya, ha estat un soci prioritari a la regió.

L’ESPERADA REACCIÓ ARGELINA

Algèria havia donat senyals clars de refredament amb Espanya, al qual va relegar com a soci estratègic a favor d’Itàlia, país amb què va firmar a l’abril un acord per augmentar el subministrament de gas els propers anys.

Espanya, per part seva, ha prioritzat l’exportació de gas des dels Estats Units que en els últims mesos ha superat l’exportat des d’Algèria a través del gasoducte Medgaz, que uneix els dos països.

La qüestió del Sàhara Occidental és intocable per a Algèria, que ja el va enfrontar al Marroc l’any passat fins a tancar a l’octubre el gasoducte Magrib-Europa. És valedor també de l’independentista Front Polisario, exiliat als campaments sahrauís dins del territori algerià.

“Les autoritats espanyoles van emprendre una campanya per justificar la posició que van adoptar sobre el Sàhara Occidental, una violació de les obligacions legals, morals i polítiques com a poder administrador del territori que pesen sobre el Regne d’Espanya”, va justificar ahir la Presidència d’Algèria en un comunicat per escalar la crisi.

El president algerià, Abdelmadjid Tebboune, va responsabilitzar aquests mesos del deteriorament directament Sánchez, “no a Espanya”, per “trencar tot” el curs de les relacions bilaterals.

Cal veure com la congelació de les domiciliacions bancàries, que no s’aplica a les actuals però impedirà noves obertures, determinarà les relacions comercials entre els dos països, els llaços diplomàtics dels quals estan avui en punt mort.

La resposta d’Espanya determinarà fins on és capaç d’arribar Algèria, que se sol prendre el temps abans de reaccionar.